ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Miquel Bauçà


Secció a càrrec de JORDI BADIELLA

© Carles Fargas

© Carles Fargas

El so d’un rellotge reblia la cambra i, en un silló, la pensa lacònica d’un eremita talment s’esvania damunt el vellut. Sorgien imatges quasi oblidades: un aparador de llapis Staedtler, el passeig de plàtans camí de l’escola, uns quaderns vermells. Llavors, l’endemà passà lentament enmig d’uns quants núvols i, en saber clos el cercle del dia, la ment s’envolà subtil pel celatge.

Text: Jordi Badiella


La veu mascla del baríton
escup clars els mots més blaus.
Furient s’abat i s’obre
com les vergues d’un ventall.
Talla l’aire, grimpa folla,
com un floc de cotó encès
Fins que es crema i torna, espessa,
la pau dins el santuari.

* * *

Esquerdats, els clavicèmbals
asfixien l’alè eixut
de l’adusta, vella dama,
que se’n va cap el fossar,
gest resolt, clara mirada.

* * * 

L’esclava jònica
avui m’espera
arrecerada
dins l’esbarzer,
escoltant l’arpa
de la senyora.

* * *

Dins la fosca, al passadís,
sento el cop de tacó a lloure,
atzarós i esperançat,
de l’estrènua solista.
Demà es muda a un altre indret,
endegant vida més alta.
No em retrec de no poder
demanar-li que m’emporti.

* * * 

Seguir el joc de l’engranatge?
Fer esvoranc i obrir-me el call?
¿Fer carrera de solista
I donar la volta al món?
Què cal fer…? No res, per ara.

* * *

Faig un alto, m’abalteixo
a la pedra del callís,
d’on no sento el guitarrista
que s’escapa del grisú…
Més amunt, ja veig la balma.

* * *

Assegut a la codina,
examino el cocodril,
persegueixo quasi d’esma
l’univers que s’espandeix,
óptim, llis, insubornable,
Sento el zum dels elohims,
es marfon la marejada…
Se’m dissol la intenció…
Així avanço, m’assec, canto.

* * *

No tenim ningú limítrof…
N’ignorem la feixugor.
Immergits amb escafandre,
envestim… Cap protocol…
Cap concert amb la guimbarda
que desplaci els comensals…
¿És nociu a l’organisme
de no rebre cap avís
d’alguna altra temptativa
que han gosat fer els basiliscs…?
No ens altera la porfídia.

* * *

La veu mascla del baríton. El noble joc. Palma de mallorca, 1972.
Esquerdats, els clavicèmbals. El noble joc. Palma de Mallorca, 1972.
L’esclava jònica. Notes i comentaris. València, 1975.
Dins la fosca, al passadís. El crepuscle encén estels. Barcelona, 1992.
Seguir el joc de l’engranatge? El crepuscle encén estels. Barcelona, 1992.
Faig un alto, m’abalteixo. El crepuscle encén estels. Barcelona, 1992.
Assegut a la codina. El crepuscle encén estels. Barcelona, 1992.
No tenim ningú limítrof… El crepuscle encén estels. Barcelona, 1992.