ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Contra Tàpies


Exposició: Contra Tàpies
Comissariat: Valentín Roma i Laurence Rassel
Sala: Fundació Antoni Tàpies
Dates: Del 01.03.2013 – 09.06.2013

Antoni Tàpies és un dels grans mestres de l’art català contemporani. És ben sabut que ha estat un pintor de relleu internacional i està clar que seguirà sent un referent per a molts artistes. Dit això, i després del recent decés de Tàpies, com es podia enfocar la primera exposició de l’etapa post-Tàpies? Doncs la seva Fundació ha optat per fer-ho amb esperit crític. Es tracta d’una mostra l’essència de la qual és un “gràcies i malgrat Tàpies”.

L’exposició està distribuïda entre les dues plantes dels nivells inferiors de l’antiga seu de l’Editorial Montaner i Simon —edifici de Domènech i Montaner— que, a banda d’exhibir una selecció d’obres del mateix Tàpies, compta amb peces d’una quarantena d’artistes tant icònics com Joseph Beuys, Pier Paolo Pasolini, Marcel Duchamp, André Breton, Gordon Matta-Clark, David Hockney o Bruce Nauman.

El discurs curatorial s’articula al voltant de tres grans qüestions formulades pels comissaris Valentín Roma i Laurence Rassel: 1r) les tensions i els vincles de l’obra de Tàpies; 2n) les formes de diàleg que altres artistes han establert amb l’obra de Tàpies; 3r) la reflexió oberta sobre si l’extensa literatura a l’entorn de l’univers tapià, en realitat, parlava d’ell, o bé s’havia creat un personatge.

Antoni Tàpies. Retrat del Führer del Tercer Reich, 1950 © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona / Vegap. De lafotografia: © Gasull

Antoni Tàpies. Retrat del Führer del Tercer Reich, 1950 © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona / Vegap. De lafotografia: © Gasull

Així, i amb la voluntat d’aprofundir en els interrogants proposats, s’avalua de nou l’obra de Tàpies des de tres perspectives museogràfiques: Enfront de Tàpies, Des de Tàpies i Contra Tàpies. La primera d’aquestes mirades qüestiona els temes habituals o recurrents de l’obra de Tàpies, tot contraposant-la amb l’obra d’altres artistes de la seva generació.

Des de Tàpies
, és una invitació formal a sis artistes per tal que a partir dels seus projectes interpel·lin Tàpies en totes les seves dimensions, la biogràfica, l’artística i, també, la mítica. De totes les propostes presentades resulta molt reveladora l’obra de Pep Agut, Memòria personal, ja que ell és qui ha treballat més obertament “a partir i contra” el llegat tapià. De fet, la seva composició fílmica recrea la intensa petjada que el quadre Nu va deixar en ell quan l’any 1976, amb quinze anys, el va poder veure en una exposició de Tàpies a la Fundació Joan Miró.

De la darrera perspectiva, Contra Tàpies, destaquem el conjunt de documents inèdits que conformen la selecció de la seva correspondència amb filòsofs, cineastes, escriptors i artistes com Martin Heidegger, Bertrand Russell, André Malraux, Lee Miller, Wifredo Lam, Marcel Duchamp i Jim Jarmusch, entre d’altres. Un epistolari que ens permeten ubicar l’artista de Barcelona en el context intel·lectual de l’Europa de la segona meitat del segle XX.

Text: Isabel Graupera Gargallo