ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

El so de la llum, Gaudí & Mompou


Exposició: El so de la llum, Gaudí & Mompou
Comissaris: Adolf Pla i Marc Llimargas
Sala: Museu de la Música de Barcelona
Dates: Del 12 de desembre de 2012 al 3 de juny de 2013

El diàleg d’imatges i sons que Adolf Pla, un del pianistes catalans de més prestigi internacional, i Marc Llimargas, fotògraf d’art i editor, varen iniciar l’any 2004 ha cristal·litzat en una exposició al Museu de Música de Barcelona. “El so de la llum, Gaudí & Mompou” mostra la relació de dues personalitats de l’art català: el compositor Frederic Mompou (1893-1987) i l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926).

El silenci, la vacuïtat interior i la generositat artística confegeixen el punt de partida d’aquesta experiència singular. És tot això i, sens dubte, molt més.

Els dos artistes catalans han desenvolupat aquestes idees en una creació multimèdia, en la qual s’inclou un concert de piano amb imatges processades digitalment i material inèdit, com ara dibuixos i partitures de Mompou. Una visió intel·ligent sobre la simbiosi perfecta de la vibració lluminosa i sonora que ha anat creixent com un ésser palpitant amb personalitat pròpia.

Si bé la música de Mompou al·ludeix a la veu del silenci amb la seva Música callada, l’arquitectura de Gaudí, el representant del modernisme arquitectònic català i que fins la dècada del vuitanta del segle XX era únicament una referència urbana, crea espais de silenci. Dues actituds rellevants que combinen l’expressió artística i reflexiva, segons creuen Pla i Llamargas.

© Sonograma MagazineLes imatges del moviment visual fetes per Llamargas, que capten l’essència simbòlica i espiritual de Gaudí, esperonen la imaginació amb formes i llum; la música interpretada al piano per Pla, que recull la complexa visió compositiva de Mompou, estimula l’oïda delerosa de coneixement sonor.

La naturalesa es fa present tant en els edificis de Gaudí com en les reflexions profundes del món estètic de Mompou.

Els espais màgics de l’arquitectura gaudiniana de gran potència formal s’uneixen amb el també màgic acord metàl·lic –l’acord lligat a la foneria de campanes (l’ofici del seu avi)- que Mompou repetia obstinadament quan es produïa un fet transcendent per recrear una atmosfera on hi regna la connexió de la realitat i la irrealitat.

Aquesta creació multidisciplinària que s’ha presentat en vint països, arribant a la xifra de 150.000 visitants al Palau Iturbide de Mèxic DF, és, amb tot rigor, un estudi sobre la consciència sense fronteres; un estudi auroral sobre els aspectes transversals de l’art.

Text: Carme Miró