ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

La Barcelona irreverent


Exposició: La Barcelona irreverent
Comissari: Jordi Pablo
Sala: Museu Frederic Marès
Dates: 04.12.2012 – 26.05.2013

A la Barcelona vuitcentista la festivitat del carnestoltes era una de les més participades de la ciutat. Durant els dies de festa, la gent de totes les classes socials s’esmerçava a donar-li la volta a tot allò que era convencional i es lliurava a una celebració col·lectiva de rauxa i xerinola.
Molts dels actes populars convocats durant els dies que precedien la quaresma no van quedar documentats per la seva naturalesa espontània i transgressora, però gràcies a l’acció de dues entitats recreatives del barri de la Ribera —La Societat del Born (1858-1873) i El Niu Guerrer (1874-1910)—; a la dèria col·leccionista de Frederic Marès; i també, a la confiança que li tenien molts barcelonins a l’hora de confiar-li fons i objectes familiars, ens han arribat una sèrie extraordinària de documents i objectes que són els que avui conformen l’exposició La Barcelona irreverent. De la Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910).

Per tal d’apropar-nos a la cultura de la festa barcelonina del tombant del segle XIX al XX, i tal com documenta el conservador del museu Ernest Ortoll en el catàleg de l’exposició, es parteix de la donació que el museu rebé l’any 1952 de Conxita Pallejà, filla de Josep Pallejà, un dels membres més actius del Niu Guerrer i de la compravenda d’un fons documental que Francesc Marès feu a un bon amic seu, Alfons Roure, dramaturg i també fill d’un altre dels membres emblemàtics del Niu Guerrer, Conrad Roure.

El muntatge expositiu, d’aparença modesta, recrea una sala de consulta d’un arxiu perquè, de fet, aquesta sol ser la “sala de parts” de moltes propostes expositives com la que ens ocupa. En aquest cas, el visitant observarà la simulació de com els continguts que es despleguen en les falses taules de consulta provenen d’aquells arxivadors (contenidors) que han estat extrets del seu lloc original.

Fotografia de l'estendard i dels socis fundadors de La Societat del Born, finals del segle XIX

Fotografia de l’estendard i dels socis fundadors de La Societat del Born, finals del segle XIX

En primer lloc, el comissari de l’exposició, Jordi Pablo, ha volgut contextualitzar les dues entitats en el moment històric; després, ens explica com es divertien els barcelonins, tot partint de l’anàlisi d’aquestes dues associacions i resseguint les facècies i les biografies dels seus protagonistes. Així, es presenten les activitats pròpies de les dues societats classificades en sis apartats: desfilar, ballar, actuar, menjar, recitar i exposar. Sota cada un d’aquests epígrafs s’agrupen fotografies, dibuixos, documents i peces diverses que ens traslladen a una Barcelona descarada i burleta que tot just acabava d’alliberar-se de les muralles per fer-se seus nous espais públics.

Quina era la finalitat d’aquestes dues associacions? Doncs filantropia i diversió, per aquest ordre. De fet, la més antiga de les entitats, la Societat del Born s’encarregava de l’organització del carnaval, els beneficis del qual eren destinats íntegrament a la beneficència. En aquest sentit, cal destacar una de les singularitats del carnestoltes del barri: la participació dels seus gegants, els quals representaven una parella de pagesos en uns temps on la majoria d’aquestes figures representaven reis o nobles. És oportú mencionar també, encara que sigui de passada, com en la rua del memorable carnestoltes de 1860 comparses i carrosses van ironitzar sobre el nou pla Cerdà.

La mostra permet diferents lectures: la històrica, l’artística i, sobretot, l’antropològica, ja que és evident que d’un llegat material també es desprenen uns valors. Per tant, som davant d’un patrimoni immaterial, el d’una cultura de la festa que es recull en el mateix títol de l’exposició: la irreverència dels barcelonins, dels quals és provada la seva capacitat de riure’s de propis i estranys.

En aquesta multiplicitat de lectures, cal destacar la tesi del responsable de l’exposició, qui en l’estudi que ha fet de la paròdia pròpia de la segona meitat del segle XIX veu un precedent del que seran les avantguardes estètiques, és a dir, del surrealisme i de l’art conceptual-objectual.

És aquesta una proposta museística de petit format, il·lustrativa i divertida, que deixa pel final una caricatura esmolada d’una de les obres més cèlebres de la pintura catalana: em refereixo a La Vicaria de Fortuny. Riuran.

Text: Isabel Graupera Gargallo