ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Entre temps i espai


Exposició: Entre temps i espai
Artistes: Juan Antonio Muro i Eeva Tervala
Comissària: Neus Segalés
Sala: Acadèmia de Belles Arts de Sabadell
Dates: Del 18/12/2012 al 27/01/2013

El passat 18 de desembre es va inaugurar una exposició extraordinària de Nadal a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Neus Segalés, comissària de l’exposició, va presentar davant el públic assistent l’exposició, “Entre temps i espai”, que es basa en un treball que forma part de la publicació Voisitko nähdä näin, editat per Vapaa Taidekoulu i el Museu Amos Anderson de Helsinki.
Juan Antonio Muro, que publicà a Sonograma Magazine dos articles (vegeu Música y Artes plásticas I, i Música y Artes plásticas II), s’ha mantingut emocionalment dins del llenguatge sonor (ha compost obres, principalment per a conjunts de cambra) i visual, sempre de caràcter innovador i avantguardista.
Eva Tervala, artista visual de l’edició de Sonograma Magazine #010 , és autora d’una obra que entronca la fluïdesa del moviment amb l’espai buit.

En el Somni del Vent, que es basa en l’obra de Frederic Mompou, Tervala reivindica la necessitat del silenci i posa un accent especial en el mutisme absolut que hi ha entre les notes. Des del punt de vista estètic, la creadora finlandesa, que dibuixa de memòria, elimina l’ornament. En la seva obra s’hi troben els espais de la seva geografia natal (Finlàndia); això és la força de la naturalesa.
En l’exposició de Muro i Tervala hi ha un intercanvi d’emocions. Per una banda, exhibeixen la consciència del tempo musical, cosa que no té res de banal, i en conseqüència, aquest suggeriment fet des d’una hipotètica visió del temps influeix l’espectador a l’hora de mirar, veure i escoltar. Les dues obres encaixen en una tumultuosa experiència de la idea del buit, a causa de la fascinació que senten els dos artistes davant l’abisme i la fragilitat del silenci, una visió amb molta força expressiva. Per l’altra, “Entre temps i espai” és una proposta que crea ponts, d’intensa relació, entre les arts plàstiques i la música. Dues veus sensuals que mostren sense embuts les inquietuds i els dubtes davant l’equilibri precari; una vulnerabilitat marcada , precisament, pel temps i l’espai d’una època -la que vivim- indiscreta, veloç i incerta.
Com a teló de fons, tenim les reflexions de Muro: No es podria pensar que dubto de la intercomunicació directa i incondicional entre la música i la pintura? (..) l’artista s’ha de preocupar d’allò que el públic percep o no de la seva obra? Certament que no, doncs, després de tot, l’art consisteix en tenir idees i no en explicar-les.

Text: Carme Miró