ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Fotògrafs viatgers (1876-1936). L’àlbum d’Ulisses


Exposició: Fotògrafs viatgers (1876-1936). L’àlbum d’Ulisses
Comissari: Ramon Barnadas
Sala: Museu d’Història de Catalunya
Dates: Del 18.10.2012 – 03.02.2013

Us proposem una exposició del Museu d’Història de Catalunya on la fotografia és la protagonista. Es tracta d’una selecció de l’obra de sis fotògrafs vinculats al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) la qual té com a leitmotiv expositiu el viatge i la descoberta de l’altre. L’abast cronològic s’emmarca entre el naixement del CEC, l’any 1876, fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola.

La visita portarà l’espectador a recórrer punts geogràfics tant allunyats i distints com el Camprodon de principis del XX, retratat per l’agent de canvi i borsa Cèsar August Torras, o la colònia holandesa de Sumatra, capturada pel vienès Adolf Zerkowitz, fotògraf instal·lat a Barcelona i conegut per regentar a la capital catalana un famós negoci de comercialització de postals.

Jean Thomas i els seus companys amb un jaribú africà viu al centre, 1922-1923. Autor: Jean Thomas

Jean Thomas i els seus companys amb un jaribú africà viu al centre, 1922-1923. Autor: Jean Thomas

Cada un dels sis espais en què es divideix la mostra esdevé una interpretació visual del paisatge i la gent que es retrata, segons sigui la proposta; així, trobem interessantíssims testimonis gràfics de la Catalunya Vella, el Pirineu aragonès, els fiords noruecs, l’Àfrica colonial francesa, el sud-est asiàtic neerlandès o els ports sud-americans. Alhora, també són el reflex de la sensibilitat i la implicació personal dels viatgers amb els retratats, els companys d’expedició i la part de món fotografiada.

La passió per la muntanya, l’afició a la fotografia, la visió romàntica del territori, l’oci de les elits, o un encàrrec governamental són algunes de les raons per les quals aquests sis homes van entomar una càmera. Com a punt de partida, trobem, el reconeixement del patrimoni nacional català (Torras i Soler), l’exploració de territoris colonials (Thomas i Zerkowitz), l’incipient turisme de luxe (Llagostera) o l’exili (Oliveras).

En tornar dels seus viatges, tots ells van organitzar pel CEC passis de les imatges en format conferència. Sortosament, en alguns casos es conserva el guió i les notes d’aquestes projeccions-tertúlia. És el cas del naturalista francès Jean Thomas el qual, a banda de viure una vida de pel·lícula, va documentar gràficament tres expedicions per Àfrica, on va acabar exercint d’etnòleg accidental.

A banda de la reflexió gràfica que l’obra dels fotògrafs planteja sobre les motivacions dels seus respectius viatges i les diferents actituds de cadascun d’ells, l’exposició és una projecció del com i el per què del viatge de l’home blanc en el seu afany de coneixement i domini de l’altre.

He de confessar que vaig tenir la sort de seguir la visita guiada a càrrec del comissari, en Ramon Barnadas, pels socis del CEC (visites que, si ho desitgen, poden concertar). No només és un expert en el patrimoni històric fotogràfic català, sinó que és un especialista en l’obra i la biografia dels fotògrafs esmentats; així, entre d’altres informacions, ens va descobrir els secrets que la tria del material va implicar per al muntatge de l’exposició.

En aquest sentit, destaco la selecció de l’obra d’Albert Oliveras, imbuïda d’un expressionisme formal sorgit espontàniament en el trajecte que el va dur l’any 1936 cap a l’exili a l’Uruguai a bord del Cabo San Antonio. De fet, Oliveras viu una mena de viatge interior que el porta a retratar cadenes, xarxes, proes, cobertes i molls, sense que es trobi cap rastre ni continuïtat en la seva obra anterior ni posterior caracteritzada pels paisatges muntanyencs propis de la seva activitat al CEC.

L’esperit divulgatiu del comissari de l’exposició que ens feia de guia el va portar a presentar-se carregat d’exemplars de revistes i butlletins històrics del CEC i material fotogràfic antic per tal de permetre’ns comprovar el pes de l’equip que va haver de carregar en Juli Soler pel Pirineu —per cert, un fotògraf excepcional—, o poder-nos mostrar un model de la mateixa càmera de la fatídica ascensió a l’Everest de Mallory l’any 1924, una Kodak que ja portava rodet de plàstic.

L’exposició, en definitiva, és una cata d’un patrimoni fotogràfic magnífic però molt vulnerable que cal conservar i divulgar. Al llarg de tota la visita vaig tenir en ment el valor d’alguns arxius on he treballat amb fotografia, com el del MNAC o el Museu Etnològic de Barcelona, i vaig prendre una renovada consciència de la importància de la salvaguarda dels valuosos fons d’imatges que es troben a Catalunya.

Les vacances nadalenques poden ser un bon moment per escapar-se per unes hores del brogit de mercats i botigues i, entre llistes de la compra per preparar els tradicionals àpats nadalencs, podem optar per nodrir-nos d’altres estímuls. Des d’aquestes línies els animo a visitar una mostra fotogràfica basada en un suport d’ànima trinitària que, a dia d’avui, és ciència, art i document al mateix temps.

Text: Isabel Graupera Gargallo