ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Explosió! El llegat de Jackson Pollock


Exposició: Explosió! El llegat de Jackson Pollock
Comissari:
Magnus af Petersen
Sala: Fundació Joan Miró Barcelona
Dates:
24/10/2012 – 24/02/2013

Per entendre la insòlita magnitud de l’obra de Jackson Pollock i, per tant, de l’expressionisme abstracte i el mètode de pintura en acció, cal comprendre els anys de creació pictòrica internacional i les pràctiques artístiques sorgides entre 1940 i 1970.
“Explosió! El llegat de Jackson Pollock” és una producció del Moderna Museet d’Estocolm en col·laboració amb Fundació Joan Miró. Va ser presentada per primera vegada a la capital sueca l’estiu del 2012. La mostra, que està comissariada per Magnus af Petersen (Suècia, 1966) – recentment nomenat conservador en cap de Whitechapel Gallery de Londres-, té per objectiu posar de manifest les fórmules artístiques que van sorgir a partir de l’obra de Pollock i del moviment artístic japonès Gutai (1954-1972).

Jackson Pollock (Cody, Wyoming, 1912 – Springs, Long Island, 1956), enèrgic i gestual, va ser pioner en la creació de nous procediments pictòrics i iniciador de l’expressionisme abstracte. Inspirat en les sand paintings del nadius americans, va canviar la verticalitat de la tela col·locant-la sobre terra. En aquesta nova posició, la tela es convertia en un escenari obert, accessible des de qualsevol dels seus quatre costats. Pollock va desenvolupar una gran expressivitat visual mitjançant la tècnica del dripping; esquitxava la tela, deixava degotar i regalimar la pintura en diverses capes. Una altra de les virtuts revolucionàries de Pollock va ser l’articulació del procés creatiu sobre la casualitat. Dit d’una altra manera, l’atzar i procés creatiu són l’eix vertebrador de l’obra. Es tracta de pintures sense cap mena de jerarquia compositiva.

Durant les dècades del 1940 i 1950, els artistes plàstics senten la urgent necessitat d’encarar la substantivitat de la realitat amb transformacions radicals tant en els aspectes tècnics, com en els plantejaments expressius de l’objectivitat. Aquest desig no ha estat pas circumstancial. Entre les diferents motivacions destaquen les condicions polítiques i socials d’aquell moment: hem de recordar que el món sencer vivia les atrocitats de la devastadora Segona Guerra Mundial. Calia plantejar noves maneres per interpretar la realitat i afrontar el futur. Si es transgredeix la tradició cultural i artística, es propicia un canvi en la visió del món, aquesta afirmació és l’esclat que va afavorir la renovació del concepte fonamental de l’art.

De la passió íntima d’un artista sorgeix una iniciativa singular amb unes propostes expressives insòlites i trencadores. L’obra de Pollock és la frontissa entre dues etapes: el final de la tradició figurativa i el principi de la pintura performativa.

Explosió! El llegat de Jackson Pollock no s’adscriu a cap moviment artístic concret; és, en conseqüència, una mostra sense límits geogràfics ni confins artístics en particular.
Cal remarcar que en l’art conceptual i les art performatives dels 70, molts dels artistes eren dones. En el món artístic, reservat fins aleshores als homes, totes elles van aportar unes tècniques procedimentals molt atrevides i d’alt contingut simbòlic i trasbalsador.
L’exposició s’estructura per capítols i reuneix l’obra de trenta-cinc artistes de primer ordre. Per anomenar breument alguns noms: Yves Klein i l’ús de models nues cobertes de pintura que deixaven empremta contra la tela, una clara al·lusió a la fragilitat de l’esser humà; Shozo Shimamoto cofundador del grup japonès Gutai, les seves pintures són plenes de forats, que expressen una energia violenta i radical; Kazuo Shiraga pinta directament amb les mans o amb els peus penjat de cordes sobre la tela; com també podem remarcar l’obra de Niki de Saint Phalle, una artista que als anys seixanta va idear cobrir contenidors de pintura amb gruixudes capes de guix que posteriorment disparava amb un fusell. En efecte, el procés en sí ja era una performance; Janine Antoni utilitza els seus propis cabells com a pinzells per pintar arrossegant-se per terra; Andy Warhol i la seva obra realitzada a base d’orina i pigments metàl·lics.
En conjunt l’exposició es configura com un recorregut ple d’obres estimulants, algunes conegudes i altres no tant, que van des de la pintura gestual i la performance pictòrica, passant pels happenings i els esdeveniments que convertien el públic en participant, fins a obres contemporànies conceptuals com per exemple partitures i coreografies.
En definitiva, s’estableix una relació complexa i interessant de l’obra d’artistes de generacions diferents amb tècniques i estils expressius molt diversos, que, al mateix temps, ens permet observar la notable influència intel·lectual a l’obra de Pollock.

Acompanya a l’exposició un magnífic catàleg amb nombroses imatges i textos per aprofundir en aquesta creació contemporània, on la pintura, la performance i l’art conceptual són elements indivisible.

Text: Maria Ivanova