ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

La generació de les il·lusions trencades: Calders, Tísner, Sales


MAITE MARTÍ

Any literari Sales, Calders i Tísner 1912-2012

Van néixer l’any que Houdini assajava la Càmera de tortura xinesa, i, la fascinació per la màgia els va acompanyar sempre. Als anys trenta, tots els somnis eren possibles: el jove Joan Sales, de vocació bucòlica, escrivia el 1936 a Mercè Figueras que «la cosa que més il·lusió em faria fóra guanyar una notaria de poble; m’agradaria viure al camp i sobretot viure tranquil». Tenien vint-i-quatre anys quan va esclatar la guerra civil: van formar part de l’exèrcit republicà. A Unitats de xoc, Calders afirmava que «la guerra no ens agrada ni la sentim, i ara, amb la retina desfeta per la imatge de tantes llars destruïdes podem explicar a les nacions com n’és d’estúpida, de cruel i de bestial la guerra que ens donen com a bona els militars imperialistes.»

L’any 39 quan van marxar de Catalunya per Coll d’Ares fins a Prats de Molló ja no quedava cap esperança per estrenar. Tot tres van exiliar-se a Mèxic. Tots tres van decidir, dècades després, tornar a Catalunya.

Tísner, Sales i Calders representen la nostra generació perduda: a l’altra banda de l’Atlàntic, als camps de batalla o de refugiats, a l’exili interior; en el moment de començar a viure i a crear, la història els va moure com a titelles. En un conte del recull caldersià El primer arlequí (1936) un desconegut explica al narrador que «d’aquesta mena d’atzar, tots en portem una mica al damunt, com un timó, o millor com unes regnes que ens fan anar d’ací d’allà sense preguntar-nos la nostra opinió.» Van veure’s abocats a peripècies dignes de la mateixa Càmera de tortura. Malgrat que van viure en temps difícils i en circumstàncies oprobioses, van escriure perquè coincidien a deixar testimoni ara sí, notarial, de llengua i de cultura. Per quan les coses fossin millors. Ho deia Tísner a «Què (qui, com) sóc i per què escric»: «per explicar fil per randa tot allò que he vist des de l’interior del flascó, a través d’aquesta meva percepció, escassa i adulterada, lleugerament tenyida de verd, convingut com és color d’esperança.» Impressiona pensar com hauria esta l’obra d’aquests creadors amb el vent de cara.

Sonograma Magazine es vol sumar a l’homenatge que, amb motiu de l’aniversari del naixement d’aquests tres escriptors, es fa a totes les veus exiliades de les lletres catalanes. Perquè encara que sigui perduda, no ha de ser una generació oblidada.

* * *

 

Web dedicada a l’Any Sales Calders Tísner
www.salescalderstisner.cat 
> Vegeu les ressenyes sobre Sales, Calders i TísnerAny Sales Calders Tísner