ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Europa Galante


Sinfonia in D-dur, Antonio Brioschi
Aria «Quel ciglio vezzosetto» de l’Opera Bajazet RV703, Antonio Vivaldi
Aria «Questi Ceppi» de «La Fede nei tradimenti», Attilio Ariosto
Concerto for violino op.1, Pietro Nardini
Salve Regina, Giovanni B. Pergolesi
Suite de l’òpera «Rodrigo», G.F. Händel
Intèrprets: Marianne Beate Kielland
Europa Galante
Direcció: Fabio Biondi

Nordland Musikkfestuke, 4 d’agost

Encara avui, la proximitat de la música barroca ens provoca una sensació d’una certa reserva a causa de les actuacions de màrqueting que han posat de moda aquest estil musical. Fabio Biondi ha volgut fer un recorregut de llarg abast per mostrar la música de diferents compositors del repertori barroc i clàssic amb un rigor historicista i un estil depurat, sense artificis.

Fotografía: ©Sofie Breivik

Els músics de l’Europa Galante, amb el refinament que els distingeix i l’audàcia musical de les seves maneres, van fer gala de tot el seu potencial expressiu i dinàmic al llarg de tot el concert.
A la catedral de Bodø , el conjunt italià va situar el concert, un fresc del segle XVIII, al més alt nivell interpretatiu. El violinista i director Fabio Biondi, que fa sonar un Andrea Guarneri (Cremona,1686), desplega la seva matisada direcció mirífica i exposa les idees, dignes de subratllar, sobre l’obra desconeguda d’Attilio Ariosto i per aquesta interpretació va comptar amb la presència de Marianne Beate Kielland.

Fotografía: ©Sofie Breivik

La intel·ligència, l’energia i la immensa gamma musical que desprèn la llum sonora de Beate Kielland no va sorprendre a un públic que coneix a la perfecció les qualitats d’aquesta cantant enamorada de la música, i sobretot de la naturalesa. No és una banalitat parlar, en aquest cas, dels afectes humans envers l’abstracció musical que manifesta la mezzosoprano noruega.
El seu carisma i la seva vitalitat al servei de la música, ja sigui en els sentiments de joia com en els de tristesa -llençades a la llunyania -, dóna uns resultats de qualitat de principi a fi. La versió que va oferir de l’ària «Quel ciglio vezzosetto» de l’òpera Bajazet RV703, estrenada a Verona el 1735, de Vivaldi, colpí d’emoció al públic amb una commovedora bellesa, aquesta, la bellesa de la qual ens en parla tant la soprano.

Text: Carme Miró

* * *

One comment
  1. Pingback: Früh | Suplement de discos |