ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Artigas. L’home del foc


Títol: Artigas. L’home del foc
Comissariat: Fundació-Tallers Josep Llorens Artigas
Sala: La Pedrera
Dates: 17.04.2012 – 02.09.2012

A l’agenda cultural de la ciutat de Barcelona d’aquest estiu hi destaca una exposició força excepcional. Es tracta d’una retrospectiva dedicada a un ceramista: Josep Llorens Artigas. La tria de l’adjectiu d’excepcional respon a l’escassa programació d’exposicions temporals dedicades a la terrissa, més enllà de les organitzades pel Museu de Ceràmica. A més, en el cas d’Artigas, caldria recular trenta anys per trobar una altra exposició dedicada a la seva obra, la del Palau de la Virreina de l’any 1982.

Exposició Artigas. L’home del foc. © La Pedrera

En aquesta ocasió, la pròpia Pedrera constitueix en sí mateixa un exemple d’arquitectura esculpida rematada amb una obra ceràmica i, per tant, és un magnífic espai expositiu per acollir una obra que fa de la textura orgànica dels gerros de gres tot un llenguatge. El mestre català, a través de la depuració de les línies de la ceràmica tradicional aconseguia obres úniques, que eren el resultat de l’estudi sistemàtic i calculat de la naturalesa de les terres i els pigments, de la cocció d’alta temperatura a flama viva i de molt, molt d’ofici. El resultat són peces vives, algunes esveltes i delicades, altres romes i sinuoses, de pell reptiliana o rugosa i avellutada com una llavor, totes de colors propis, brillants o mats, però, això sí, a les antípodes de les paletes i els acabats de producció industrial que tant han imitat els seus gerros amb més o menys fortuna.

La visita és recomanable per diversos motius: és una ocasió per aproximar-se a Artigas, exemple paradigmàtic de l’artista català d’autèntic seny i rauxa, ja que va viure la bohèmia parisenca però, per exemple, l’any 1922 presentava una tesi doctoral a la Sorbona sobre els esmalts blaus egipcis; una altra raó és l’oportunitat de gaudir d’una bona mostra —més de cent cinquanta peces— del conjunt d’una obra reconeguda a nivell internacional que es troba molt disseminada en col·leccions particulars; i, finalment, un tercer argument per apropar-nos a l’exposició és el propi muntatge expositiu de Frederic Amat, el qual enalteix i respecta l’obra d’Artigas.

L’exposició es divideix en tres àrees: un primer passadís on hi trobem un seguit de vitrines on els gerros s’agrupen i s’agermanen no pas per cronologia o per col·lecció de procedència, sinó per gammes cromàtiques o formes. El visitant notarà que aquest primer espai es caracteritza principalment per l’absència de decoració dels vasos; aquest és el tret fonamental de l’obra d’Artigas i veritable cavall de batalla de la seva carrera artística: dignificar la peça per la qualitat de l’esmalt ceràmic sense necessitat d’afegir-hi motius decoratius.

La segona àrea —en la que sí que hi trobem decoració— és un espai dedicat a l’obra del barceloní fruit de sengles col·laboracions amb Joan Miró i Raoul Dufy. En aquests casos, Artigas es va resistir a perpetuar l’estatus d’art menor de la ceràmica i va tractar de tu a tu els esmentats artistes per crear conjuntament una obra de qualitats majors. La darrera àrea, és un espai de documentació on el visitant trobarà un parell de plafons explicatius de la tècnica de la ceràmica i la diferència cultural en l’ús de la temperatura entre els forns de la mediterrània i el món oriental. També es pot visionar un audiovisual que repassa la biografia d’Artigas acompanyat de comentaris de familiars i experts que amplien i contextualitzen la visió de la seva vida i obra. Qui es quedi amb ganes de més Artigas pot adquirir el catàleg, el qual completa la informació sobre el seu mètode de treball i documenta la seva relació amb Miró, Català Roca i la família Gargallo a través de l’epistolari, les fotografies o les reproduccions de les postals de París, respectivament.

 

Text: Isabel Graupera Gargallo