ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Feliu Formosa


Secció a càrrec de JORDI BADIELLA

Feliu-Formosa © Arxiu de l’AELC

© Arxiu de l’AELC

No sabent res de les veus que arriben uns instants abans que les mirades, no és difícil d’intuir el seu foc domèstic. L’infern mut on cremen les històries personals, els rostres el delaten: porten a les mans safates plenes de capvespres,  tallen les estrelles amb ganivets poc esmolats, aboquen en un got la blancor de la lluna i, abans que els rellotges marquin la represa somnolent de la jornada, s’alcen de les cadires i enfilen la tarda amb el cap lleugerament baix i els ulls de vidre perquè, com de costum, se’ls ha fet fosc a ple migdia sense sospitar que només són un poema.

Text: Jordi Badiella

 


Adàgio

Un violí gemega sota la muntanya

Aleksandr Blok

De l’exterior, i paral·lelament
als sons hostils que ressonen abruptes
sota la volta de la iniquitat
on romanen des d’un remot origen,
ens arriba l’adàgio…

Hi ha un calaix ple de crítiques
i d’autocrítiques que ningú no veurà
i un violí gemega sota la muntanya.


Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el Nocturn.
(Fullejaràs potser Virginia Woolf.)
Vindré darrera teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tendresa infinita, et faré asseure
en un dels seients que compartírem
(durant els darrers temps hi estudiaves
el llarg monòleg d’una dona sola
que no vas ser mai.) Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el trist somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.

I aquest poema mai no haurà existit.


 

Berlin, 2

Lietzenburgerstrasse, 1976

Entre jardins
Desemparança
Tota de blanc
Pòmuls sortits
Que s’han clavat
En els meus ulls
I algun desmai
Mogut pel vent
Passo de llarg
La silueta
Neons blau cel
On sonen passos
De vianants
En ple carrer
D’amples voreres
On ella sola
Sembla regnar
Fràgil i evelta
Tota de blanc
Posada en venda
Ara es retalla
Contra la llum
D’aparadors
Amb maniquins
Estanc bistro
Papereria
Antiquariat
Atapeït
Desemparança
Que ens fa semblants
Caminar lent
Per les voreres
Amples tan sola
Posada en venda
I els ulls es claven
En els meus ulls
Tota de blanc
Talons altíssims
La soledat
On sona Haydn
Berlin adéu

 

Adàgio. Si tot és dintre. Barcelona, 1980.
Faràs dos trucs i t’obriré la porta. Cançoner. Barcelona, 1976.
Berlin, 2. Cap claredat no dorm. Lleida, 2001.

* * *