ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Maria Lluïsa Cantos, una pianista d’abast universal


FERRAN MASCARELL    Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Maria Lluïsa Cantos sobresurt amb llum pròpia en una generació de pianistes que han portat més enllà de les nostres fronteres el repertori català i espanyol de principis de segle XX. Ha estat i segueix sent una pianista d’abast universal que mereix el reconeixement que li atorga la revista Sonograma Magazine amb aquest especial en el que és un honor participar-hi i en el que vull subratllar la seva decisiva contribució a la difusió de la cultura catalana arreu del món.

Cantos excel·leix tocant el piano, un llenguatge universal a través del qual ha transmès l’imaginari de la nostra cultura amb la important presència d’autors catalans al seu repertori com Antoni Soler, Narcís Casanoves,  Isaac Albéniz,  Enric Granados, Frederic Mompou, Ricard Lamote de Grignon, Xavier Montsalvatge o Lleonard Balada. La majoria dels quals han entrat a la literatura universal del llenguatge pianístic per la  decisiva interpretació que n’ha fet la Maria Lluïsa. El seu nom, al costat dels d’Alícia de Larrocha, Maria Canals, Rosa Savater o Pepita Cervera s’afegeix a un conjunt de dones pianistes que, havent-se format inicialment a Catalunya, van enriquir els seus coneixements musicals i pianístics als centres europeus més importants, en el seu cas a París i Viena, on van assolir una dimensió i una projecció d’abast internacional.

©Maria Ivanova

©Maria Ivanova

És precisament l’aposta que en un determinat moment va fer per entrar en contacte amb altres cultures, amb altres maneres d’entendre l’art el que ha fet d’ella una catalana universal, que no ha dubtat a l’hora de seduir nous públics i de fer-ho amb autors catalans.

Molt possiblement, el seu establiment a Suïssa durant les darreres dècades ha fet que en alguns cercles del nostre país no es reconegui com es mereix la seva trajectòria. No obstant això, no ha deixat en cap moment de ser una ambaixadora de primer ordre de la nostra cultura. Paral·lelament a la seva activitat concertística i docent, pròpia de qualsevol pianista consagrada, la Maria Lluïsa ha dedicat bona part del seu temps i els seus esforços a l’estudi i recuperació del repertori romàntic de principis de segle XX, català i espanyol. Aquesta brillant tasca musicològica l’ha situat en un posició preeminent respecte molts dels col·legues, homes i dones, de la seva generació i afegeixen al seu important llegat el mèrit d’haver rescatat de l’oblit obres inèdites de compositors consagrats com ara Granados o Albéniz i obres desconegudes de bons compositors, sobretot suïssos, que escrivien fascinats per la música espanyola, autèntica font d’inspiració per a  tots ells, i  que haurien passat desapercebuts si no haguessin estat apreciats i valorats per la Maria Lluïsa.

La Maria Lluïsa ha triat Suïssa per establir-se i ho ha fet conservant les seves arrels a Catalunya i a la resta de l’Estat, no en va des del 1979 dirigeix a Baden un curs d’interpretació dedicat a la música espanyola i al 1990 va crear la Fundación Música Española Suiza que ha tingut un rol fonamental en difusió de la música de l’Estat al país alpí. Aquestes iniciatives evidencien el tarannà de la pianista, el seu fort compromís cultural i comunitari que han fet que transcendís el que és l’àmbit d’una gran concertista per esdevenir una gran musicòloga i fins i tot prescriptora de la catalanitat al centre d’Europa. I simbolitza en ella mateixa la importància que té avui la interculturalitat en la construcció d’una identitat europea col·lectiva, un demos europeu, en la que els individus s’integren en els territoris d’arribada essent capaços, amb el seu bagatge, d’establir llaços i importants nexes d’unió entre les cultures del continent. Perquè és fonamentalment a través de la cultura i dels ciutadans dels diferents països del continent que serem capaços de construir aquell “nosaltres europeu” que Albert Camus va fer servir a mitjans de segle XX a les Cartas a un amigo alemán i que no ha estat possible construir a través de Tractats. L’únic camí possible és la cultura i les persones de la dimensió de la Maria Lluïsa, disposades a posar el seu coneixement i talent al servei de la ciutadania. En aquest sentit, és de gran importància per a la difusió i promoció de la nostra cultura el lliurament que a Maria Lluïsa va fer al 2007 a l’Institut de Musicologia de la Universitat de Zuric de la seva col·lecció de més de mil partitures dedicades a la música catalana i espanyola.

No vull acabar aquest article sense fer referència al concert que aquest mes d’abril farà a l’Auditori per interpretar el Concert per a piano en la menor d’Edward Grieg, precisament la mateixa obra que la Maria Lluïsa va tocar de ben jove al Palau de la Música Catalana sota la batuta del mestre Eduard Toldrà, i que ara interpretarà dirigida pel seu amic Salvador Brotons. Una excel·lent ocasió per captar de ben a prop el talent de la Maria Lluïsa . Una mostra més que, tot i la seva residència a Suïssa,  mai ha perdut la relació amb el nostre país.

* * *