ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Maria Lluïsa Cantos


JOSEP AUDENIS I MASJUAN

Maria Lluïsa Cantos és per a mi, el valor d’una amistat que ja té una durada que sobrepassa el mig segle. La vaig conèixer quan tenia més o menys set anys. Venia a la botiga a portar-me un bordó trencat del piano de la seva professora, Rosa Mir, que per cert era una molt bona pianista. Aquesta visita es repetia i quan tornava amb un altre bordó trencat em mirava amb uns ulls molt expressius i un mig somriure de complicitat, que semblava dir “ja torno ser aquí”.

Molt aviat la seva mare em va avisar per anar afinar el piano de casa seva, al pis on vivien, al començament del carrer Balmes cantonada Ronda Universitat. Així va començar l’amistat amb la seva mare, i com que la nena estudiava molt el piano, potser cinc o sis hores diàries, la meva visita sovintejava, ja que el piano requeria afinar-lo i repassar-lo sovint. Així vaig ser testimoni del ràpid progrés de la Mª Lluïsa.

Quan l’any 1959, vàrem organitzar a la nostra botiga del carrer Balmes uns concerts mensuals, la Maria Lluïsa hi participà tot seguit i molt sovint estava disposada a cobrir el concert el mes que feia falta, fos com a solista o fent musica de cambra amb companys seus del Conservatori com en Josep Colomer, Pere Busquets, Juli Panyella i d’altres

©Maria Ivanova

©Maria Ivanova

Normalment,  jo l’hi anava a afinar el piano als concerts que, cada cop més, donava a l’Ateneu Barcelonès, al Col·legi d’Advocats, al Cercle Artístic… Recordo especialment el seu debut al Palau de la Musica el dia 19 de maig del 1961, amb l’Orquestra Municipal dirigida per al mestre Eduard Toldrà, interpretant el concert de Grieg. Tot seguit va començar a guanyar premis: el Premi Extraordinari del Conservatori Municipa lel 1960, i seguidament premis internacionals com el de Ginebra. Recordo que va  participar en cursos a Paris i Viena.

Ja era una gran pianista i començàvem a patir la seva absència. Celebrava concerts per tot el mon, especialment a Europa i Amèrica. Finalment quasi la perdem físicament del tot quan decideix quedar-se a viure a Suïssa.

Tot i així la nostra amistat continua sent forta, i aprofitem qualsevol oportunitat per veure’ns o parlar-nos. Un exemple recent i molt emotiu per a mi, es quan el 10 d’octubre del 2003, vàrem celebrar el 75 aniversari de la fundació de la nostra botiga. La vaig telefonar i immediatament es va oferir per col·laborar. Vàrem organitzar una reunió amb uns 50 amics. La presentació la va fer un altre amic nostre, en Joan Vives.
La Maria Lluïsa va donar un recital, tot recordant els concerts que havia donat a la botiga de Balmes els anys 1959-60-61 etc. i que sempre que podíem inauguràvem el curs el dia 10 d’octubre, data del aniversari de la mort del meu pare l’any 1946.

* * *