ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Clementina Arderiu


Secció a càrrec de JORDI BADIELLA

Clementina Arderiu

Clementina Arderiu – © Fototeca.cat

Validar d’antuvi un bitllet en blanc al dellà, que és l’indret on la llum deixa de ser-ho, i fa i desfà la forma de les coses, on els colors esdevenen un silenci tenyit capaç d’explicar tot allò que només els infants poden entendre. I caminar pels carrers com l’ombra d’algú que ni imaginar podries. I caminar com aquell que desconeix el sentit de la paraula bellesa. I beure amb els ulls, l’aigua. I palpar amb la boca, l’aire. I sentir a les mans el blanc esgrogueït del fons dels poemes penetrant com una música tan densa que es podria tallar a mossegades, mastegar a bocins, i engolir-la, engolir-la com una història que cap llibre no podria contenir.
Text: Jordi Badiella


El meu cant

De no cantar
jo m’entristia:
per mi és el cant
tal com el pa
de cada dia.

És un parany,
una ferida.
Cada cançó
s’emporta un tany
de ma florida.

Però què hi fa,
quin mal hi hauria?
Jo, del meu cant,
en vull ornar
tota ma via.


La ventura

Qui tindrà fins a la fi
una mica de ventura?
L’encalçaves pel camí,
l’has servada amb tota cura;
només gira’t, oh mesquí!,
i s’esmuny com una fura.
Massa és cosa que no dur
per poder-la aconseguir.

Si la serves a desgrat,
sa revenja no t’oblida.
Tot l’esforç que hauràs posat
per tenir-la agemolida,
se’t tornarà soledat
al volt de la teva vida.
Ventura closa al tancat
no serà sinó mentida.

¿No fóra aciençament
esperar-ne l’escomesa?
La bala llançada al vent
ara ix, ara és represa,
que d’encert i mancament
la gràcia en el joc és mesa.
Juguem. La mort va duent
la gran ventura promesa.

Clementina Arderiu. Obra poètica. Edicions 62. Barcelona, 1973.
Copyright ©Hereus de Clementina Arderiu i Voltas, 1995.

* * *