ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Joan Miró. L’escala de l’evasió


Exposició: Joan Miró. L’escala de l’evasió
Comissaris:
Matthew Gale, Marko Daniel, Teresa Montaner
Sala:
Fundació Joan Miró Barcelona
Dates:
Del 16/10/2011 al 18/03/2012

A Barcelona, a la Fundació Joan Miró es pot visitar fins el 18 de març L’escala de l’evasió, exposició organitzada en col·laboració amb Tate Modern Gallery; a partir del maig del 2012 serà presentada a National Gallery of Art de Washington. La mostra reuneix més de 150 obres -pintures, litografies, dibuixos, escultures- que en el seu conjunt plantegen una nova mirada sobre l’artista, les seves inquietuds i l’evolució global del seu procés creatiu. És la primera gran retrospectiva de la magna obra mironiana dels darrers 20 anys, amb obres que difícilment es poden veure reunides en una única exposició.
El discurs visual del certamen es divideix en tres gran blocs que reuneixen obres significatives per entendre els moment claus del desenvolupament de l’imaginari simbòlic i la trajectòria del seu treball.

Mostra de l’exposició © Successió Miró, 2011. www.successiómiro.com

La primera part fa palesa de la gran importància que per a Miró tenia la seva terra natal, Catalunya, la terra i el món agrícola; composicions que revelen el punt d’inflexió que va suposa la seva estada a París i el moviment surrealista. Hi ha exposats quadres tan emblemàtics i estel·lars com La masia (1921) pintada al poble de Mont-roig; la casa familiar i el poble on és concebuda gairebé tota la seva obra. Com deia Miró «Mallorca, Barcelona i Mont-roig han configurat la meva personalitat. D’aquest triangle va néixer el meu art».
La part central de la mostra presenta el període 1934-1944 en el qual s’evidencia la variació cromàtica de la seva paleta i el canvi formal del seu llenguatge expressiu. L’artista va exercir el seu compromís cívic i social col·laborant en una bona colla d’iniciatives i accions polítiques, socials i culturals. Va realitzar el mural, El segador (Pagès català en revolta), i el segell per al pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París al 1937. S’exhibeixen, també, les litografies de la sèrie Barcelona de l’any 1944; en aquestes creacions el pintor mallorquí (que sempre professà gran estima per Catalunya) manifesta el seu comprimís polític, ètic i social, revelant l’horror i la tragèdia de la guerra civil. Una altra resposta artística davant dels fets polítics d’aquella època és la sèrie Constel·lacions (1940-1941). Joan Miró sempre sentí admiració i respecte per la cultura material tradicional i l’art popular el qual va ser una constant font d’inspiració. Aquesta influència es pot observar en les escultures anomenades pintura objecte en les quals integra materials de la natura i objectes trobats.
L’última part de l’exposició reuneix la producció realitzada als darrers anys de la dictadura franquista, com el tríptic L’esperança del condemnat a mort (1974), la sèrie de Teles cremades (1974). Gota d’aigua damunt de la neu rosa (1968) i el tríptic Blau (1961), per posar-ne alguns exemples, que són resultat on es palesa l’admiració que Miró sent per l’expressionisme abstracte nord-americà.
Per Joan Miró la raó de ser de l’art i la funció de l’artista és fer servir la seva veu per sobre el silenci imposat dels altres.
El catàleg de l’exposició és un llibre exquisit del legat que va deixar un artista compromès i implicat plenament amb els esdeveniments del seu temps.
Arran d’aquesta exposició de rellevància històrica, la Fundació Joan Miró ha engegat diverses iniciatives i activitats. Per posar-ne alguns exemples, ha impulsat  la creació de la primera guia multimèdia per seguir l’exposició de manera interactiva; la mostra Cartells d’un temps, d’un país al Museu d’Història de Catalunya; la instal·lació Joan Miró. Apunts a l’Espai Mercè Sala; i per últim, ha desenvolupat una  aplicació per l’iPhone amb itinerari de l’obra mironiana per Barcelona.

Text: Maria Ivanova