ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Maria Àngels Anglada


Maria Àngles Anglada

Maria Àngels Anglada. Fotografia Veronica Torre

Arietta

A la meva néta Núria
(Adagio molto, semplice e cantabile)

Només tres notes:
amor, temps-mort, bellesa.
Natural i cantable, escriu Ludwig
a qui pugui seguir-lo amb mans alades.

Els mots són més feixucs
i són lents els meus dits.
Potser un fresseig de fulles mig daurades
puc, mentre caminem, fer-vos sentir
a l’alba o al capvespre.

El vol i l’arabesc de l’arietta
guardem per l’alta nit. La seda fosca
amagarà les ferides suaus,
profundes, de la seva resplendor.  

(abril de 1995)


Després de Yasmina i Canaletto

Tornes, convalescent
del fulgor de la doble bellesa:
un quadre blanc i una venècia blava.
No pots avui reprendre
el llibre a mig escriure ni els retocs.
Tal volta en la baralla
dels tres amics també has estat tocada
i has de guarir-te amb la imperfecció.
Pacients -potser saben que els estimes-
Ludwig i Iohann
Sebastian no et fulminen, i suporten
sense blasmes les insòlites
variacions que ells mai no van escriure.

(11 de novembre de 1998)

“Maria Àngels Anglada, Poesia completa” Edicions Vitel·la

* * *