ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

L’artista com educador


CARME BARBA

L’investigador d’arqueologia cognitiva, Steven Mithen, en la seva obra “Els Neandertals cantaven rap”, ens aporta noves dades sobre l’aparició i el desenvolupament del llenguatge i la música al llarg de l’evolució de la humanitat i conclou que “és impossible entendre el llenguatge sense entendre la música”… i no obstant a la societat occidental actual la formació músical no es valora, si més no, de la mateixa manera que el llenguatge.

Eeva Tervala © Fragile-IV-2006

Eeva Tervala © Fragile-IV-2006

El llenguatge és prioritari en l’ensenyament des dels cursos per als més petits com no podria ser d’altra manera, conjuntament amb les matemàtiques però, la música, si bé hi és present, el seu pes i la importància que se li dóna és més aviat escassa, progressivament més escassa a mesura que els alumnes van creixent.

La música, continuem amb Mithen, “no només enfonsa les seves arrels fins allò més profund de la biologia humana, sinó que resulta crucial per al desenvolupament cognitiu dels nens”, i també afirma “Si la música té algun objectiu aquest és el de tractar d’expressar emocions i induir a sentir-les”.

Charles Darwin també va fer referència a la importància de l’expressió emocional per a la supervivència i adaptació de les espècies, però no és fins la publicació de l’obra de Daniel Goleman (1995) “Inteligencia emocional “, que es comença a donar importància a aquesta capacitat que ens ajuda a gestionar els sentiments i, poc a poc, tímidament es comença a tenir en compte en el món de l’educació.

Abans però, Howard Gardner (1983) amb la seva obra sobre la “Teoria de les intel·ligències múltiples” tot i que no contempla directament la intel·ligència emocional, ja que segons ell no s’ha trobat cap zona al cervell on situar-la.

En canvi, Gardner considera que tot ésser humà té, mes o menys, una intel·ligència musical desenvolupada, entenent com a tal intel·ligència “La capacitat d’interpretar, i composar i mostrar sensibilitat per a la melodia, el ritme i l’harmonia…” Recordem que segons Gardner per a què una habilitat o capacitat es pugui considerar com una intel·ligència cal que compleixi quatre condicions :

  • Tenir una localització al cervell.
  • Posseir un sistema simbòlic o representatiu.
  • Ser observables en un grup de població.
  • Tenir un desenvolupament evolutiu.

Com hauria de ser, doncs, l’educació musical?

Si considerem que sense implicació de les emocions no hi ha aprenentatge possible, el desenvolupament de la intel·ligència musical pot ser la clau que ens podria facilitar aquesta implicació junt amb la comprensió del llenguatge. No obstant això, la música continua no formant part prioritària del nostre sistema d’ensenyament. Però compte: No és el mateix aprendre a resoldre un problema que aprendre a expressar emocions ja que per expressar emocions primer cal haver-les sentit, cal haver-les fet aflorar i per tant caldria per part de l’educador una gran sensibilitat tan artística com humana, per a la qual cosa haurà d’haver-se format molt acuradament i aquesta formació no es dóna tampoc en l’actualitat.

Per considerar la formació musical dels nostres nens i nenes en tota la seva dimensió, no en funció de millorar la comprensió matemàtica, que segur que l’afavoreix, ni tampoc com a complement de cap altra matèria sinó com un dret prioritari de la seva formació humana caldrà una metodologia específica, que segurament serà diferent a la metodologia adequada per a altres disciplines, perquè la música utilitza tot el cos per expressar-se, ens mobilitza, ens arrossega, la música no només és so, la música és moviment, surt de dins el cos i ens fa canviar l’estat d’ànim, influeix sobre les nostres emocions i ens uneix a l’altre, és l’únic llenguatge que compartim tota la humanitat. No cal dir que una educació científica necessita mobilitzar unes habilitats força diferents.

Actualment sembla que per fi hem entès que l’educació no consisteix en transmetre informació d’una generació a l’altre, sinó en desenvolupar les capacitats o intel·ligències de manera interdisciplinària, dins i fora de l’escola per aprendre, aprendre a ser, aprendre a fer i aprendre a conviure en un món cada dia més connectat, més global i per desenvolupar plenament una cultura de la Pau.(Informe Delors).

Però fins i tot en el nous currículums basats en el desenvolupament de les competències bàsiques, seguint les directrius del marc europeu per fer front als grans reptes de la societat del segle XXI, no es contempla la música com una competència bàsica per ella mateixa, sinó que forma part d’una competència tan àmplia com ambigua anomenada “competència cultural i artística ” que quan la investigues una mica només hi trobes la música, més com una manifestació cultural que cal conèixer que no pas com a mitjà d’expressió i creació.

Mai sabrem què hauria passat o, més ben dit, què no hauria esdevingut si Leopold Mozart no hagués posat als seus fills en contacte amb el món, a través dels enriquidors viatges pels “grans centres musicals d’Europa, és a dir del món” com Munic, Mannheim, Ausburg, Helidelberg, Frankfurt, Països Baixos, París, Londres…(Desclot). Tot i que aquests viatges eren molt difícil i costosos, fins i tot perillosos, van ser decisius en la formació del jove Mozart. Malgrat la severa educació que els donava el pare de ben segur que si no haguessin pogut veure i escoltar el que es feia a altres indrets, sense contacte directe amb la tradició anglesa i amb els grans cantants d’òpera, mai hauríem tingut aquest gran geni anomenat Wolfgang Amadeus Mozart. Un dels més grans compositors de tots els temps.

Avui, al segle XXI, podem obrir el món a tots els nois i noies; no cal ser un privilegiat. Mitjançant l’accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació, tots els alumnes han de poder compondre, editar, enregistrar i compartir la seva música. I també escoltar les més grans orquestres, els millors compositors i els intèrprets de més qualitat de tot tipus de música, des de qualsevol part del planeta.

Com podem, doncs, enfocar avui l’estudi de la música a l’aula per a poder desenvolupar la sensibilitat de l’escolta, l’expressió, la creativitat, la recerca i també la composició musical? Tenim diverses estratègies didàctiques, que actualment unides a les eines tecnològiques en permetrien desenvolupar aquesta capacitat i posar les bases per poder gaudir de la música en les seves múltiples manifestacions.

Una proposta de treball competencial a l’aula per a desenvolupar la intel·ligència musical relacionada amb altres competències són les WebQuest una metodologia creada per un professor de la Universitat de San Diego, Bernie Dodge (1995) que podem definir com “una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.”

Aquesta definició consensuada a les segones jornades de WebQuest (Barcelona 2008) i que aquí a Catalunya la Comunitat Catalana de Webquest ve difonent des de fa gairebé deu anys.

Moltes experiències han dut a terme aquesta metodologia a l’aula amb força èxit.

Us en presentem un exemple concret, la webquest “Missatge sonor a l’ Univers” que podeu trobar a Internet a l’adreça https://sites.google.com/site/missatgesonor/home

Es proposa als alumnes que seleccionin, per a una suposada missió de la NASA, uns sons representatius de la terra al segle XXI, per tan hauran de crear un “missatge sonor a l’ Univers” Per a realitzar aquesta tasca els alumnes hauran de fer un treball d’escolta, recerca per Internet, treball cooperatiu, enregistrament i expressió oral entre altres activitats.

L’informe Delors, en el qual ens basem actualment per enfocar l’ensenyament,diu “Ensenyar, educar és un art i una ciència”, com formem aquest artista-educador?

 

Bibliografia

  • ADELL, Jordi. BARBA, Carme. BERNABÉ, Iolanda. CAPELLA,Sebastià. Les WebQuests en l´educació infantil i primària. Editorial UOC, Barcelona 2008.
  • ALART I GUASCH, Núria. Aprenent amb totes les Intel-ligències. WebQuest-Internet a l´Aula d´Acollida
  • BARBA, Carme. CAPELLA, Sebastià. Ordinadors a les aules. La clau és la metodologia. Editorial Graó, Barcelona 2010.
  • DESCLOT, Miquel. L´edat d´or de la música. Iniciació al Classicisme vienès. Angle Editorial, Barcelona 2003.
  • GARDNER, Howard. Arte, mente y cerebro. Una aproximación cognitiva a la creatividad. Paidós, Barcelona 2003.
  • GARDNER, Howard. Mentes Extraordinarias. Cuatro retratos para descubrir nuestra propia excepcionalidad. Kairós, Barcelona 1999
  • GLOVER, Joanna. Niños compositores (4 a 14 años). Editorial Graó, Barcelona 2004.
  • GOLEMAN, Daniel. Inteligencia Emocional. Kairos, Barcelona 1995
  • GARDNER, Howard. Mentes creativas. Una anatomía de la creatividad. Paidós, Barcelona 2002.
  • GIRÁLDEZ, Andrea. Internet y educación musical. Editorial Graó, Barcelona 2005.
  • MITHEN, Steven. Los neandertales cantaban rap. Los orígenes de la música y el lenguaje. Crítica, Barcelona 2005